El dissabte 29 de desembre de 2012, hem fet les EMXT... o hauríem de
dir que ho hem "intentat", ja que tot i que les distàncies, a primera
vista, podíen semblar "assequibles", la dificultat tècnica i els forts
desnivells, van desbordar les nostres previsions. Que no, que no, que
Montserrat NO és plana!!
L'objectiu era anar fent CA-CO
i gaudint del paisatge, així com de la companyia. I també practicar
l'autosuficiència (portar-ho tot a sobre per la travessa completa:
menjar, aigua, i material). La veritat és que calia un nivell físic
força bo per assolir aquest repte, sobretot en la travessa llarga. Val, val, ehem, alguns no el teníem aquest 'nivell físic recomanat'... ;P
Així
doncs, un primer grup vam sortir a les 6h aprox des de Collbató 12+1
(13) atletes tot seguint la ruta llarga 'nivell 4' (uns 50km i 4000m
D+). Les sensacions eren bones... arribada al Monestir en poc més de 1h,
les fotos de rigor (ens va fer la foto el Mossèn de St.Sadurní d'Anoia... que passava per allà...), bon ambient, una sortida de sol espectacular...En
la primera canal, la del Pou del Gat, ja vam intuïr el pa que s'hi
donaria al llarg del recorregut... i ai, la canal dels Avellaners...
aquesta va fer estralls... llarga, sense un camí definit, relliscosa ("un pasito palante, dos patrás..."),
dreta, ...aquesta va fer mal (uns 40' per pujar-la).
Després
d'esmorzar, allà les 10h, vam anar tirant cap el Camell, Montgròs, i
seguint el PR (guapo-guapo) direcció Can Massana per baixar per la Canal del Miracle i
enfilar el GR de la cara nord cap a la Roca Foradada, des d'on hi havia
unes vistes espectaculars. Aquí ja es començava a notar el cansament, i
ja comentàvem que anàvem massa lents per complir les previsions... (*eh, Rami...) bé,
lents i cansats -alguns (*eh, Presi...)-.
Des de Sant Pau Vell, amb unes vistes
panoràmiques molt boniques, ja vam proposar de fer dos grups: un de més
ràpid i un altre d'anar fent, però vam quedar que no, que havíem
començat junts, i acabaríem junts. Tot i que n'hi havia que ja havíen dit que plagaríen a Sta.Cecília... (*eh, Riki&Bonfi...)
Un cop al Refugi
Vicenç Barbé, cap al migdia, en que portàvem 21km en 6h, i ja que alguns
teníen que plegar cap a les 16h (més de la meitat del grup...), i d'altres no es veien en
cor de continuar fent tota la ruta completa perquè això comportaria
almenys fer unes 14-16 hores de travessa, vam establir les "retallades"
-tan de moda-. De fet, el cansament acumulat i les previsions horàries
van fer-nos tocar de peus a terra... a la majoria, ja que n'hi havia
que, és clar, estàven suficientment capacitats per portar-ho a terme
tot (i n'hi havia que no però que xino-xano potser aniríen fent...).
Aleshores vam decidir no fer els Ecos, trencant així la ruta
establerta, i tornar a baixar per la canal del Miracle fins el GR i anar
directament a Sta.Cecília, on vam dinar. Alguns aquí ja van plegar per
diferents motius. Després de dinar, cap a les 14h vam iniciar la pujada
per la canal de St.Jeroni, on als que estàvem més 'tocats' -de
cansament- ens va costar lo seu... aix... un cop a dalt, la colla,
sempre solidària i amb força paciència, però amb molt bon rotllo, ja ens
esperàven asseguts al solet... i au, corrent corrent fins al mirador de
St.Jeroni, el punt més alt de la muntanya màgica! (val, alguns vam
córrer fins on vam poguer... hehe... les 'rampes musculars' ja treien el nas...)
Després vam
baixar corrent cap a la zona de Les Magdalenes, pujant per les
"terribles" escales de Jacob, i passant per St.Onofre i Sta.Caterina (que la majoria no coneixia...), i
des d'aquí baixant fins la Taca Blanca (senyera) i baixant per la
drecera dels Graus cap a Collbató... bé, cap al bar, hehe, a fer la
xerrada i "re-avituallar-nos"... ;)
Al final vam fer uns 36km i uns 3000m D+ en 10h... Déu n'hi do!
Cal
esmentar també, que els companys del grup de les 8h30, amb 3
participants, el Sayen, Jordi (JRA) i Juanjo, tots dels Patidors, teníen previst fer la ruta
de nivell 2 (uns 35km i uns 3000m D+), però pels mateixos motius també
van haver de "retallar", i van acabar fent uns 26km en poc més de 8h).
Van pujar la canal de St.Jeroni per la "cadena", i el Sayen i el JRA van
pujar al Gorro Frigi, equipat amb cordes i cadenes fixes i amb alguns
passos molt aèris!
A més a més, un altre grup de cinc persones, van fer la ruta 'tradicional' de les Ermites de Montserrat...
*de bon rotllo, eh! ;)
Una gran eXperiència en molt bona companyia i que de ben segur
que ha estat un bon entrenament per a propers reptes! Enhorabona a
tothom! Ens retrobem per aquí i per allà... ;)
Way to Go!